I
Tic, tac, tic,
tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac
Fa sis mesos
que em toca moure el meu peó, però, el temps sembla aturat o millor
dit és com si em trobés en mig d'un univers en constant moviment,
accelerat i caòtic, hagués de saltar, avançar però només el fet
de mirar per tal de prendre embranzida em provoca mareig, ansietat i
vòmits,... no goso
Tic, tac, tic,
tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac
Una, dues i
tresss.....! No puc!
És com si
m'hagués quedat clavada. Sento com la veu llunyana de la iaia em
crida:
-Nena!!!
sembles un estaquirot!
Ploro
Tic, tac, tic,
tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac
(continuarà)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada