dimecres, 6 de març del 2013

El gran salt

 
I

Tic, tac, tic, tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac
Fa sis mesos que em toca moure el meu peó, però, el temps sembla aturat o millor dit és com si em trobés en mig d'un univers en constant moviment, accelerat i caòtic, hagués de saltar, avançar però només el fet de mirar per tal de prendre embranzida em provoca mareig, ansietat i vòmits,... no goso

Tic, tac, tic, tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac
Una, dues i tresss.....! No puc!
És com si m'hagués quedat clavada. Sento com la veu llunyana de la iaia em crida:
-Nena!!! sembles un estaquirot!

Ploro
Tic, tac, tic, tac , tic, tac i tic, tac, tic, tac, tic, tac 


(continuarà)