dimarts, 31 de març del 2009

老百姓 o Els cent vells cognoms

Baijiaxing 百家姓 o Llibre dels noms
Llistat de cognoms compilats pels Song, i que a a partir del segle XIII esdevindrà una lectura obligatòria.

Una de les maneres d'apropar-se a una cultura diferent, és reflexionar sobre la seva llengua i això és fonamental quan del que es parla és de la cultura xinesa. No entraré en especulacions filosòfiques i lingüístiques, sobre la importància de la llengua i si és aquesta la que configura la nostra manera d'entendre i copsar el món. El que si és cert és que això s'evidencia en casos com el xinès, la manera de pensar i de sentir va totalment lligada a les peculiaritats de la seva llengua. Molt interessant el llibre de David Martínez Robles, L'escriptura xinesa. En aquest llibre, a banda d'una introducció a la cultura xinesa molt breu i entenedora, també dedica una apartat a la qüestió dels cognoms. Provaré de fer-ne cinc cèntims:

"En Xinès, el cognom precedeix el nom i gairebé tots els cognoms són monosíl·labs. Els noms, en canvi, sovint estan formats per dos caràcters, malgrat que també és molt freqüent trobar-ne d'un de sol, especialment a la Xina Continental.
El nombre de cognoms xinesos és molt limitat, la manera més usual d'anomenar "el poble" en xinès és amb l'expressió laobaixing
老百姓, literalment, els "cent vells cognoms". De fet, un reduït nombre de cognoms serveix per anomenar la majoria de xinesos, els 200 cognoms més freqüents a la Xina representen el 96% de la població; això vol dir que més de 1000 milions de persones comparteixen aquests 200 cognoms.
En canvi, el nombre de noms és extraordinari, gairebé infinit."


Extracte del llibre “L’escriptura xinesa” de David Martínez Robles de l’editorial UOC (2005).

Sembla que la raó de tot plegat, és que ja en l'època dels Zhou, els únics posseïdors de cognom eren els nobles, els nobles eren els Cent Cognoms o les Cent Famílies, a diferència dels camperols que no en tenien cognom. (D'això darrer encara em falta informació, però ho documentaré tan aviat em sigui possible)

5 comentaris:

laberint ha dit...

És molt curiós. Acabo de llegir en un article del 2005 que la Xina havia arribat als 1.300 milions d'habitants. Si el 96% de la població té un d'aquests 200 cognoms significa que hi ha 6,5 milions de persones utilitzant cadascún d'aquests cognoms. Quin horror d'uniformitat, oi?

Abril ha dit...

Depén de com es miri, uff! el tema és més complicat del que sembla. Hi ha un autor Ananda Coomaraswany que en parla d'això. Tot i no compartir gens la seva opinió (en res), reconec que en aquest tema, i en la crítica que fa a Occident, sobre el tema d'aquesta suposada diferència, heterogeneitat,individualitat(diga-li com vulguis), comparteixo quelcom amb ell. Ja m'estic passant, oi? que "rotllera" sóc. I'm sorry! :-)

laberint ha dit...

noooo, per res! els teus articles sobre cultura xinesa són molt interessants i ens dones a conèixer aspectes d'aquesta refinada cultura mil·lenària tant desconeguda en el nostre occident que encara avui en dia es considera el melic del món.

Abril ha dit...

Gràcies Elisenda ;-), pero jo només sóc una aprenenta, conèixes el blog amu daria?, val la pena que te'l miris si t'interessen aquests temes.

Jordi Casanovas ha dit...

Ostres quin munt de Joseps Garcia!