La fira

Fira de Sant Josep, Mollerussa; intenció, veure tractors. Missió impossible, donada la proximitat de les "firetes", dels globus i de la música.
Però quelcom va cridar-me l'atenció, la càmera de fotos que romania penjada a l'expositor d'una roulotte de firaires on hi feien xurros. Les coses canvien, i el temps passa, molt de pressa, massa, però hi ha coses que, malgrat tot romanen.
Segle XXI?, revolució tecnològica?
I allà, penjant, aquell curiós artefacte que semblava aliè al pas del temps o tret d'un Museu de la joguina, la mateixa càmera de plàstic taronja amb la que jugava, fa un bon grapat d'anys, quan la iaia ens duia a la fira. Em va agradar, doncs el cert, és que "No vull oblidar, res". I això, sovint se'm fa difícil.
De vegades, però, sento olors que em traslladen en l'espai i el temps, suposo que s'activa alguna cosa, en algun lloc del meu cervell, que em produeix una sensació de calma, de normalitat, de no passa res. Molts dels meus records són olfactius i he de reconèixer que aquests moments em produeixen un plaer indescriptible. Un plaer semblant al que vaig sentir aquell dissabte. Llàstima que l'olor no fos la mateixa, llavors el viatge ja hauria estat "total". Xurros, patates fregides, núvols de sucre, però aquest cop també barrejat amb l'olor dels kebabs calents (que per cert, també m'agraden i em recorden aquell viatge que vaig fer al Marroc profund).